Barcelona Decideix des de l’interior: Els punts clau


Ara que ja han passat uns dies gosso fer una reflexió sobre el tema; el que inaugura el blog, ja que ho considero suficientment rellevant. Com és la visió interna d’un dels dels molts que hem col·laborat a fer això possible.

Aconseguir un 21% de participació, amb 80.000€ (0 diners públics), sense suport institucional (cens, espais), ni cobertura mediàtica és simplement com va anomenar Patricia Gabancho “un miracle”.

Parlar d’aquest tema és complicat, més quan sabem les connotacions socio-polítiques que comporta i com des d’altres ambients s’intenta minimitzar. Sabíem que tant si trèiem un 5% o un 70% tindríem arguments en contra, i mai seria positiu. Sempre hi hauria partidaris del cataclisme, d’arguments de separatisme, o d’inventar-se fal·làcies sobre Unions Europees excloents.

Per parlar d’aquest tema, un ha de mirar molt be quins mitjans observa, i el més adient, i a la vegada més complicat és poder compartir-ho amb gent exògena a la situació. Qualsevol individu extern és quedarà sorprès pel resultat, i només algú que hagi estat implicat des de dins del procés o hagi estat en altre procés d’iniciativa ciutadana sabrà el complicat que és engrescar a la gent, partint del zero més absolut i amb (permeteu-me insistir en la xifra que la trobo cabdal) 80m€ arribar a més de 250.000 persones.

Recordem la portada absolutament incomprensible de El Periódico el dia anterior titulant a tota plana “Així No”, quanpsoeriodico no hi havia parlat mai encara de les consultes; recordem el buit mediàtic que se’ns va fer des de La Vanguardia i TV3, només tenint apareixences a mitjans online més implicats en el tema nacional (Vilaweb, Nació Digital, Directe…)

Recordem després com és tergiversen les dades. Un dels fets que més va criticar el nacionalisme espanyol va ser la possibilitat que podés votar la gent >16 anys i immigrants residents a Barcelona. En canvi, quan és varen donar les dades, és van utilitzar com sempre s’ha fet en totes les consultes avançades a BCN, el percentatge de gent major de 18, i no immigrada. Aquesta dada és el 21’37%, si contem els menors de 18 i immigrants la xifra baixa fins al 18 i escaig. Xifra que s’ha encarregat de difondre el ressò nacionalista espanyol, quan és un cens amb el qual a priori no està d’acord.

D’aquí traiem una primera conclusió important. Malgrat l’aportació de la gent immigrada va ser força important, la matemàtica més pura ens indica que el grau de participació dels “nacionals” és major a la dels “immigrants”. Queda doncs, una tasca important a fer, malgrat s’hagi treballat bastant en aquest tema.

Altres conclusions molt aclaridores.

  • El cost invertit a cada vot és de 0’30€ aproximadament (0 diners públics), mentre que el de la consulta de la Diagonal (12’2% de participació) va ser de +17€ (que vàrem pagar tots els Barcelonins, estiguéssim d’acord o no), o el del Parlament Europeu que és de 10€/vot (amb un 35% de participació)
  • L’èxit és brutal. Així ho constaten les reflexions dels observadors internacionals o la premsa estrangera. Els vots ja no totals, sinó del SI, superen als del PSC+ICV a Barcelona, tripliquen els de partits independentistes a BCN (ERC+RCat+SI) o superen a tots els del Socialistes+PP+Ciudadanos a tota Catalunya.
  • L’efecte cavall guanyador. Quan és va començar a gestar BCNdecideix hi havia molt poca gent que hi apostava. Recordo clarísimament reunions amb una dècima part de la que vàrem acabar sent. Com s’ens tatxava de bojos, de incrèduls, i que no és podia fer. Aspecte que no critico ni molt menys, ja que raó sobre les adversitats no els faltava, i ni en el millor dels nostres somnis com va anunciar Alfred Bosch ningú esperava un resultat tant positiu. Varen haver molts dutes sobre la viabilitat al llarg del procés, i va ser gràcies a la feina de molta gent amb unes ganes i empenta descomunal (dintre de les quals no vull inclourem) és va fer la consulta avançada de la Barceloneta i el 20% de participació. I a partir d’ahi “la pilota és va anant fent grossa”. Gràcia i el 34%, Nou Barris, el Parlament defensant la lliure sobirania a decidir i mostrant recolzament tàcit a BCN Decideix, les primeres notes de personatges públics que donaven suport (tant si com no, vota), primeres cares polítiques, Ómnium, el nostre President, ex-President, Consellers, notícies a TV3, premsa…
    La gent ja “s’apuntava”, era un tema que és parlava, i molts no tenien motius per no anar a votar, simplement és desmuntaven. No estàs d’acord? vota que no.La raó, i els motius sempre han estat els mateixos. Soc dels que pensa que encara que hagués hagut d’anar al bell mig de la Pica d’Estats a dipositar la meva decisió en el tema més cabdal del futur de Catalunya com a poble ho hagués fet; però la realitat ens diu que molta gent no pensa d’aquesta manera. I que malgrat siguin opinions amb les que combregues, fins que la roda no és posa en marxa, molta gent no mou un dit.
  • Il·lusió: El fet clau per a l’èxit de la consulta no va ser que dones suport el President Pujol, o Mas o qualsevol altre fet (que reconeixem molt important). Qualsevol persona o voluntari que estigues a peu d’urna/es al llarg del dia podrà dir que la clau va ser en primer lloc: tenir raó. El no decantarse per cap opció, oferir la possibilitat d’escollir, i no donar cap argument a la crítica, perquè simplement no l’havia. I en segon lloc, la il·lusió i bona cara dels voluntaris, que incansablement anaven a informar, escoltaven, indicaven. Va ser aquesta feina anònima, el que al districte que jo conec, Ciutat Vella, hi haguessin taules de votació com la de Sant Pere més Alt, a un local intern, i amb poca visibilitat, o a Ciutadella, uns resultats propis de Sarrià o Gràcia en quant a número de vots.
  • Anonimat: El fet d’haver estat ja amb diversos projectes, i conèixer una mica el mercat, ha fet que encara m’hagi sorprès més el veure actuar a tothom amb un nom comú: Barcelona Decideix, i on gent de totes les ideologies i molts amb afiliacions polítiques inclús algun càrrec de certa rellevància van actuar des de el més absolut anonimat partidista.
    Tant que, en d’altres situacions ens hem trobat dient, “ondia, aquest és de Iniciativa? (per exemple) el feia de CiU.”
  • 2.0: La comunicació a Internet, via blogs, Facebook i Twitter va esdevenir cabdal. Amb una fita culminant d’aconseguir el 10A que el hashtag #bcndecideix fos TT (trending topic, o tema més comentat) a tot l’estat espanyol; ja feia dies que ho era a Catalunya.

Punt i seguit. Ha estat un veritable plaer poder col·laborar en una de les pàgines més cabdals de la història no escrita de Catalunya. Hem viscut moments màgics, i tot el que hem donat ens ha estat tornat amb escreix. Així si, com també titulava el nostre portaveu la carta d’agraïment. No sabem quina forma “adquirirem” en un futur, i no sabem si hi haurà un altre fet que ens farà sortir al carrer, el que està més que clar, és que ja som cavall guanyador i no ens fa por anunciar-ho, perquè tenim els arguments i encara esperem que algú ens els retragui amb cara i ulls més enllà de pors infundades i tergiversades.

Podeu trobar totes les fotos de la consulta de la Ciutat Comtal aquí.

 

Anuncis

About elnoiroig

We are all in the gutter, but some of us are looking at the stars.

Posted on 2 Mai 2011, in Independència and tagged , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: