El que i el quant.


Comentant l’altre dia una noticia al blog d’un dels candidats a l’alcaldía de Barcelona vaig recordar aquesta teoria que fa molt de temps trobo a faltar en política.
Un altra més que tothom apliquem a empresa però encara ningú sembla pensar per regir la societat.

Sabem que quant li preguntem a un consumidor que és el que més valora en un “eventual” nou producte, et dirà: La qualitat, el preu, el disseny, que no em decebi… i també sabem que tot això te una elasticitat, és a dir, estàs disposat a sacrificar major preu, a canvi de millor qualitat, o millor disseny; o a l’inrevés un pitjor disseny a canvi d’una sensació d’exclusivitat?
Sinó com és que comprem cafès, fent cues i a preus múltiples del envasat??
capsules Nespresso
Així, que hi ha d’aquells valors que impertèrritament han copçat les preocupacions de la gent?
El terrorisme, la honestedat dels polítics, la corrupció…
Totes aquestes coses tant maques que és demanen com una carta als reis, sabent que ja qui son, i que potser no ho portaran mai.

Cal indicar en aquest punt, un aspecte important, com seria el coneixement “del mercat”, les seves marques i atributs. Així, a principis de 2009 és feia una enquesta a l’electorat sobre el segon tripartit, i la principal conclusió era que més de la meitat dels enquestats no sabia quin/s partits formaven el Govern en aquells moments.

Així, estàs disposat a que s’acabi el terrorisme si l’atur puja 5 punts? o que el teu batlle no sigui corrupte si tens una atenció sanitària qüestionable?
Els resultats electorals no semblen dir això.
Al país veí, sembla que la política anti-terrorista de l’actual PSOE és la que ha donat millor resultats xifres en mà, i ja sabem els resultats, daltabaix de proporcions considerables.
I també he conegut (pocs) polítics honestos, coherents amb la seva manera de pensar, amb càrrec importants i que inclús varen decidir plegar per aquests motius. Els resultats electorals tampoc semblen molt afalagadors.
I per últim, partits que no coneixen corrupció (al menys visible) i que també estan en hores baixes.
D’això a empreses en diem fer un Conjoint (analysis).
Un exemple son aquelles preguntes tipus test abans d’una entrevista de feina, i que tothom diu que “vaja bagenada” i que no serveix per res. Doncs companys, sento desil·lusionar-vos, però SI serveix.
En aquest exemple d’un producte farmacèutic, obtenim que el preu és una variable fonamental, però que la percepció és molt més important quan parlem de pastilles, que per xarop on no pren tanta rellevància.

Fa uns anys BMW va traslladar aquesta idea als seus anuncis. Recordeu el “t’agrada conduir?”

On el missatge al consumidor era: A tothom li agrada conduir, però si t’agrada molt, compraràs la nostra marca perquè som els que més fem gaudir de la experiència de la conducció.

Ja sabem que és el que fa votar realment un partit, a més del vot identitàri?

Anuncis

About elnoiroig

We are all in the gutter, but some of us are looking at the stars.

Posted on 28 Juny 2011, in Comunicació and tagged , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: