Cerveses i banderes


El mon de les marques no s’ha caracteritzat mai per vincularse massa a sentiments nacionals. No per ideologies, sinó per una tàctica més aviat antiga on cerques sempre el major univers possible de compradors. I si et posiciones vers inclús un club de Futbol perds part de la clientela de l’equip rival.

Mítica esponsorització de Zanussi al Madrid CF, que va patir una forta davallada a Catalunya a la seva època.

Si ens centrem a l’estat espanyol, vincularse gaire a sentiments Catalans o Bascos no ha estat mai gaire ben vist, ja que perds una forta part del gran mercat on distribueixes. Com ha passat amb marques que inclús des de Catalunya, no son gaire ben vistes per sectors independentistes pels pocs gestos que fan a la cultura o llengua catalana, com Casa Tarradellas que incompleix normes d’etiquetatge.

A la part Espanyola passa igual, ja que malgrat l’estat espanyol és majoritari, perdre punts a una de les àrees amb més consum com és Catalunya no és quelcom a valorar.

Però, fa un temps (menys que va arribar aquí) van sorgir les primeres teories d’especialització, és a dir, a nínxols de mercat, i no anar sempre a pel gran pastís.

És a dir, i resumint molt, ens és més rentable anar a pel 5% del mercat i aconseguir un 60% de quota, que anar al 100% del mercat i obtenir un 2%.

Això òbviament val per marques no líders o no presents encara al mercat, o si ja ho ets pensa que la part del mercat a la que no et vincularàs rebrà una forta retallada.acció de suport de Moritz a l'oficialitat del Català a la UE

La primera marca que potser va començar a explotar aquest tema de manera massiva va ser Moritz.
A lo gran i sense complexos. Anant a pel mercat catalanista/independentista, amb un aire fresc, dinàmic, a més d’un gran producte i un grandíssim equip de Marketing.

El cop dur va ser per Estrella Damm, ja que jugava a l’estil “convergent“. Aquí és veia be perquè era catalana, i fora no molestava ja que no ho deien gaire. Tothom ho sabia però ja li anava be a tothom, a més de tenir un gran producte també,  i un equip centrat més en sponsorització d’actes que en Branding.

Van haver de córrer per buscar aquella imatge que demostres catalanitat (com a defensa d’origens) però que no molestés al seu gran mercat espanyol.
Feina difícil i que penso van resoldre bastant encertadament:
Mediterràniament!

És nostra però no és veu com un ultratge per espanya, aquí veiem que tots els vídeos son rodats a Paísos Catalans (no és Mediterrani d’Almeria vaja) van afegir uns bon vídeos i varen aconseguir que fos l’espot de sortida de l’estiu durant uns bons anys.
Eh, qui no recorda el Tonight, tongiht, tonght, i wanna be with you tonight…!


Varen donar un gir més de rosca i optaren per una fórmula més arriscada, que era un vídeo només emès a Catalunya, mostrant el bo de la terra: El #quetenim
Va tenir força repercussió i una molt bona incursió a xarxes socials (via twitter) que va fer que més enllà de l’Ebre també s’adonessin i alguns grups posessin el crit al cel.

 Mentre, altres actes no visibles, com l’intent any rera any de patrocinar tots els actes d’Òmnium  els concerts, Plataforma per la Llengua, regalant la cervesa i el que calgui. Però aquí va entrar fort Moritz i no hi ha res a fer per Damm (be que ho saben) tenen aquest mercat perdut.
Accions tant atrevides: com la samarreta de l’elefant per la cacera del Rei
enviar cerveses(que només estan etiquetades en Català al parlament Europeu) quan és tractava d’incloure l’oficialitat de la llengua
defensar Polònia a l’Eurocopa, enviar una samarreta a Esperanza Aguirre
* el quinto del 5-0 etc

Aquesta guerra d’oportunitats s’ha traslladat al mercat estatal on la definició de targets de les marques cervesseres és del més curiós del panorama actual.
Tenim encara Alhambra o Estrella Galícia que s’aparten d’aquests eixos i només juguen a tradició i qualitat respectivament, més seriosa la primera i desenfadada la segona.

Alhambra Reserva 1925

Voll-Damm per trencar normes i les internacionals (Carlsberg, Heineken, Bud, Coronita etc) que de moment no toquen cap pal on puguin perdre punts.

Mahou i Cruzcampo especialment han apostat pels colors espanyols com a senya d’identitat.

Orgullós patrocinador de la selecció
Mentre la madrilenya fa un gir afegint un component d’informalitat i de velat masclisme (opinió subjectiva), l’andalusa és l’orgullosa “patrocinadora de la Roja“, gir que va començar amb el seu comentat spot “Hecha de Andalucía” a imatge del #quetenim citat anteriorment.

Per la seva banda San Miguel (Grup Mahou) que quedava despenjada, ha modificat el seu claim, com la cervesa informal, “moderna” (patrocini del Primavera Sound) i dels “ciutadans d’un lloc anomenat mon”, un argument comentat molts cops com a mostra clara de nacionalisme d’estat amb rang de país, ja que si tens un estat que defensa la teva llengua i cultura no cal que t’impliquis o dediquis el teu temps a defensar-ho tu.
Un cert nínxol on és barreja suposada anti-política, moviment indignat i inclús l’anomenat grup “moderns de BCN”

Com a nota curiosa, veiem marques poc aspiracionals que intenten (amb una campanya enginyosa) captar un cert perfil de públic arran de la famosa cacera del Rei a Botswana.Protegeix als elefants africants

Sense criticar o elogiar un o altre, si que resulta curiós com és desenvoluparà aquesta guerra de marques i com aniran movent peces les firmes.

Anuncis

About elnoiroig

We are all in the gutter, but some of us are looking at the stars.

Posted on 11 Juny 2012, in Comunicació and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: