És la estratègia del “no, no i no” vers el procés de independència de Catalunya adequada o correcta?


Imatge

La condició humana ens diu que no. Només cal pensar en altres situacions, com ens hem pres un no per resposta sense argumentari. Des del cap que et diu que les coses “son així i punt“; o el que la majoria hem viscut, quan els pares ens deien quelcom “mentre siguis a casa meva faràs el que jo digui“.
No ens enroscàvem més encara en al nostra posició al no tenir una alternativa?

Així, perquè el Govern ha optat per mostrar un no taxatiu, ja sigui per la llei, la constitució, perquè no és possible etc, sense oferir cap alternativa, cap argument que demostri les bonances de no canviar l’status quo.

Tothom recordarà, més enllà d’aquesta voluntat de diàleg per convèncer (que si està utilitzant Anglaterra vers Escòcia) arguments contraris a aquesta postura. És a dir, amenaces: quedar fora de l’euro, de la UE, fracàs de les pensions, augment de l’atur i així les que és vulguin contar.

Perquè aquests arguments tant contraris a opinions més neutrals com els Nobel d’economia Gary Becker i Erling Kydland  que defensen la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, o L’execonomista en cap de l’FMI que assegura que “Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món” vers una Catalunya un 30% més pobra amb la independència que clama la premsa espanyola.

Com els catedràtics d’economia o política de Harvard, Princeton, Columbia o London School of Economics expliquen el perquè de la viabilitat de les pensions o l’espoli fiscal que és nega des de Península.

O que les empreses marxarien amb el procés, quan en mig d’ell han continuat pujant (i baixant a la capital) i a grans empreses, com SEAT o Basf confessen que no els afecta el procés polític.

 

En el llarg viatge que va tenir el PP a l’oposició, va fer-se trobar dos punts en els que fer-se fort per desgastar a Zapatero. Dos punts on sustentar tots els mals del país.

1. Catalunya.
Com no recordar la recollida de 4M signatures contra l’estatut, que després han quedat enterrades en algun magatzem, un cop fet el seu efecte mediàtic.

Rajoy estatut

Un estatut, que amb el temps encara ha visibilitzat més els seus terribles “mínims” i com diferents CCAA de la banda nacionalista espanyola, de seguida van afanyar-se a demanar el “i jo també“.

2. Terrorisme.
Amb raó o sense, implicat o no, la banda terrorista va deixar la seva activitat armada sota el mandat socialista. Mentre la bancada popular va encarregar-se de oblidar el problema i donar veu a l’associació de víctimes del terrorisme, com un agent polític més.

Com el seu propi nom indica, no hi poden participar per ser víctimes, és comprensible (i no criticable) que no cerquin un bon resultat per les dos parts, sinó revenja com manera de superar el dolor.

Aquest segon “monstre” ja se li ha vingut damunt amb el tombament de la doctrina Poirot per part de la UE, i les reiterades denuncies a l’estat espanyol per tortura.

Vidal Quadras Vox

Aquest punt ha desembocat en una part de la societat demanant una postura encara més ferma, i amb una important fugida de vots (o intenció de vot) a noves fórmules polítiques d’extrema dreta que han anat apareixent (UPyD, VOX)

La imatge creada doncs vers Catalunya, fa impossible que el Govern espanyol realitzi qualsevol tipus de concessió o diàleg de cara a seguir una estratègia “win/win” per l’Estat i Catalunya, ja que el que resulta d’un benefici pel país, redunda en un perjudici pel partit (fugida de vots).

Europa al servicio de ETA

On quedarien tots els arguments de força que han esgrimit aquests anys?

No es sentiria traït el seu electorat?
Així, aquesta estratègia dura i rotunda, reafirma i agrada al seu electorat (inclús el PSOE encara demana més,  com la supressió de l’autonomia o el us de la força) i fa pensar que a curt termini, el Govern Espanyol seguirà governant pel partit i no per l’estat.

Esperant que en els millor dels casos (segons el seu punt de vista) Catalunya s’independitzi mitjançant una DUI recolzada pel Tribunal internacional de la Haia, esgrimint que no han tingut alternativa per evitar-ho, i donant les “culpes a Europa” com així han fet quan la UE els ha demanat responsabilitats pel seu tracte vers el terrorisme. 

Anuncis

About elnoiroig

We are all in the gutter, but some of us are looking at the stars.

Posted on 18 febrer 2014, in General, Independència and tagged , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: