Category Archives: LLengua

Carta oberta a Orange


Avui em permeto una excepció al blog. Una carta oberta als amics de Orange.

 

Logo de OrangeEstimats amics de France Telecom, també coneguts com Orange.
Us donaré un consell si em permeteu, des de l’experiència portant clients.
Una de les claus de l’èxit d’una empresa (especialment a Marketing) és detectar les necessitats dels consumidors. Donar allò que volen (sempre que sigui econòmica i legalment viable). Tenir aquest feedback formalitzat per part d’un client és un tresor que no és pot obviar.

 

El meu (i pressuposo que els de molts més clients) l’heu obviat d’una manera tan exagerada que quasi és irrespectuosa.

Durant molts anys he estat client vostre i de Jazztel (ara també de France Telecom) amb l’ADSL.
Des d’avui ja no, ni en mòbil, ni amb ADSL.

Continuadament he demanat poder rebre les factures i tenir una atenció telefònica en català. I no; no ho heu fet mai.
Respecte les factures, heu argumentat diverses vegades que només cal demanar-ho a atenció telefònica, però cap de les vegades que ho he demanat ha tingut efecte algun.

Vull tenir un respecte lingüístic per part de l’empresa que contracto. I independentment que en parli d’altres, vull poder adreçar-me directament en la llegua originaria de la meva terra i en al que he estat criat, independentment de quina li sigui més favorable a l’empresa. Altra manera d’actuar és imposar.

Segurament no ho entendreu ni ho aprovareu, com demostra que no heu fet cas en tot aquest temps a les queixes/suggerències (repeteixo, un tresor poder saber que vol un client i perquè marxa) o el fet que avui m’hagin trucat tres persones del SAT d’Orange des de Salamanca, on després d’explicar la situació, és mostren sorpresos, i quasi contrariats i irrespectuosos amb arguments com:

– Així no te cap queixa?.
– […] Si, vull que m’atenguin en la meva llengua.
– Be, si. Però només això? no és preu, o servei?
– No entiendo la queja si entiende el castellano, pero respeto su opinión.
– Te agradezco tu condescendencia. (sic) Supongo que entiendes el inglés pero prefieres que te atiendan en el idioma con el que te criaste?
– Si. Pero…

Això demostra:
[1] Que cap de les queixes del client han sigut anotades. No pots seguir trucant amb informació zero, com si el client no hagués fet mai cap reclamació.
[2] Ni la companyia, ni el personal entén el respecte lingüístic, ni te cap voluntat de canviar-ho. (D’ahi que hagi decidit publicar-ho esperant que arribi a algú en un futur, que si ho faci).
Amics de France Telecom. Esteu ancorats al passat, a unes regles polítiques si voleu.
Tant se val quina llengua diguin les lleis que és la oficial. Si un 30% de la població parlés amb Klingon faríem be d’atendre’ls en la llengua del senyor Spock.
Les empreses no haurien de tenir banderes, ni lleis més enllà d’aquelles que fan que un consumidor estigui satisfet.

I ja han estat molt immobilistes i porugues les empreses en el tema lingüístic, obviant una de les màximes de la segmentació de mercats; els nínxols. On potser és més rendible obtenir el 80% de la quota d’un petit mercat, que el 5% d’un gran. No sempre hem d’anar a buscar el peix gran.
Com a gran exponent d’aquesta visió de negoci tenim a empreses com Moritz.

Oportunitat en cada dificultat

Orange: Pessimista segons Winston Churchill.

Ja es “trist” (empresarialment) com quasi totes les empreses han deixat passar aquesta oportunitat de negoci, i ara moltes a corre-cuita s’estan afanyant a mostrar els seus vincles amb Catalunya (no podem passar per alt el moment polític que viu el país).
Aquestes accions fa uns anys haguessin estat creïbles, ara semblen tan barroeres com El Corte Ingles anunciant-se en revistes per a públic homosexual.

Més trist és veure com algunes emparades a un pseudo-oligopoli (telecomunicacions com gran exemple) s’escuden per no canviar i aprofitar per captar clients més enllà de baixar preus.

Incentivarà aquest sector l’arribada de Parlem?

Logo de parlem

Anuncis

Català i Empresa


Al llarg dels anys, a Catalunya ens hem trobat moltes reticències de les empreses a l’hora d’etiquetar o tenir material dels seus productes en la nostra llengua.

Aquest fet, pot venir per dos motius:

  1. Animadversió social o política cap a la comunitat catalana per part del/s responsable/s que han de decidir en aquest tema. (és indubtable que hi ha una certa tensió en aquest camp, que no afecta a tothom, està clar)
  2. Deixadesa” o veure la traducció com un cost afegit.
  • El primer cas, no cal esplaiar-se gaire:

Malgrat hi ha poques empreses que tenen un posicionament amb certs col·lectius o tribus urbanes. (veure entrada cerveses i banderes) la majoria no tenen cap vinculació política.
Així traslladar les teves opinions personals al terreny de la marca, amb el perjudici que pot suposar, es òbviament una errada.

  • Respecte al segon cas:

Puc entendre perfectament que una empresa no habituada a la llengua catalana tingui reticències i mandra a l’hora de traduir-ho al català.

Amb un acte egocèntric, posant-em com exemple, també em fa mandra a mi haver de traduir material o webs al eslovac (“si és quasi com el txec, ja s’enten“), polonès o demés llengües de l’est.  Més fàcil per a mi és fer-ho tot amb anglès, que “ja ens entenem tots“.

L’errada aquí ve que pensem des del punt de vista del client. I ho veiem com una tasca i un cost més a fer, quant no és més que una inversió, i una manera de apropar-se al teu públic.

Escolta als teus consumidors

Des de marketing, malgrat que de vegades intentem imposar als consumidor, hauríem d’estar pensant en que volen, satisfer les seves necessitats. I en temes de llengua, és indiferent els motius pels quals un col·lectiu parla determinada llengua. Ja sigui històrics, comprensibles o no. És un fet que no podem canviar (al menys a mig termini).

Així un client que intenti apropar-se i satisfer als seus consumidors, haurà inevitablement de parlar en la seva llengua, o donar la possibilitat com a mínim.

En uns hipòtesi simplista; en una regió on 1M persones parlin la llengua A i 5 habitants la llengua B, els costos inherents (traducció, SAT etc) no justifiquen aquesta nova llengua (parlant en criteris econòmics només).
Si fossin 100M indubtablement que si.

Així on posem el límit? 10.000 persones? 100k? 10M? 100M?

Costa entendre, com encara podem trobar empreses sense l’opció de català a la seva web, o un sistema d’atenció telefònica que t’atenguin amb la teva llengua.
Qui no ha trucat al SAT d’una operadora de mòbil, que presta negoci en Catalunya, i no l’entenien quan parlava en català degut a que el centre estava ubicat en centre-Amèrica?
Hi ha quelcom que des-incentivi més a un consumidor que la frase:  “No t’entenc, pots parlar en la llengua X

Des d’un punt de vista empresarial, el català és un nínxol molt potent.

  • És parlat per més de 11M de persones, una xifra similar al Suec o Búlgar, i superior al Danès, Eslovac o Finès.
  • Més de 5M d’aquests 11 no l’han tingut com a llengua materna.
  • Ocupa la 75ª posició en nombre de parlants de entre més de 6000 llengües.
  • És la 1ª llengua europea més apresa a Europa (amb característiques similars, la 7ª en ranking absolut) i la 22ª més traduïda del mon.
  • Més d’1M de persones llegeix llibres en català, 2M escolten la ràdio en català i 3’5M ho fan a la TV.
  • Es parlat a 4 estats (Espanya, Andorra, França, i Itàlia)
  • El 29% dels habitants de l’estat Espanyol resideix a zones on el català és llengua oficial.
  • 800 anys de literatura sense interrupció: Actualment més de 12.000 títols és publiquen anualment en català, i les obres d’autors com Jaume Cabré, Albert Sánchez Pinyol, i Mercè Rodoreda s’han traduït a més de 20 llengües.
  • Una de les llengües més presents a internet.  Ocupant la 8ª posició mundial en nombre d’us.
    • Fets com ser una de les primeres versions de la Wikipedia, (abans que el castellà) i on actualment conté més de 400.000 articles (Maig’13), o tenir el primer domini lingüístic en la història de Internet atorgat per la ICANN (.cat), amb més de 65.000 dominis registrats actualment (i el segon del mon amb més creixement) constaten aquest fet.
  • Les més grans empreses internacionals ja operen naturalment en català, ja sigui en els seus continguts, web o interface: Google, Apple, Microsoft, Facebook, Twitter, Ryan Air, IKEA, Nokia, BlackBerry, American Airlines, Easyjet etc
  • Les empreses estrangeres operant a Catalunya han experimentat un creixement amb la introducció de la seva web o productes en català.
  • El 93% de les famílies trien el català per escolaritzar els fills menors de 8 anys a les illes Balears.
  • Només 4 de les 10 webs més visitades del mon no tenen versió en català.

Català (en groc) a Twitter

Entre altres dades que fan difícil creure no utilitzar aquesta llengua, fixant-nos només en criteris econòmics i com a oportunitat per l’empresa.  (veure informeCAT per més detall)

En les últims dies, la negativa de Granini a la retolació en català (al·legant que no compleix la normativa espanyola) ha tornat el debat amb força. L’empresa, malgrat concentrar un 30% de les seves vendes a Catalunya, és centra en un argument de legalitat (torno a dir, tant se val com sigui, el real és que el teu consumidor potencial ho parla), i ja sigui per voluntat dels seus dirigents (presumiblement el CEO: Javier Lorenzo o el Director de Marketing de Península:  Patrick Vulto) per motius personals o de costos, han aconseguit un rebuig frontal per part de la comunitat catalana, amb un article de la Plataforma per la Llengua, un d’altre molt irònic d‘Empar Moliner a l’ARA i força rebombori a xarxes.


Més mostres de gestió errònia, ja que l’empresa no va calmar xarxes en un primer moment argumentant quelcom per parar el cop, sinó que des que va saltar la notícia encara no s’ha pronunciat i te el seu mur de Facebook ple de comentaris contraris.

La matriu alemanya encara tampoc s’ha manifestat sobre el tema.

Llengua i crisi. Prioritats o excuses monolíngües?


Estem acostumats a viure en un estat on les necessitats i prioritats son molt “sui genèris”. On a la majoria li costa entendre que en l’actual estat de les finances espanyoles ens haguem gastat 97.000 milions d’euros en la xarxa d’AVE (amb veus molt crítiques a l’avant-projecte), que la comunitat de Madrid amb un deute de 7 milions decideixi presentar-se per enèsima vegada a uns jocs olímpics, o que a Andalusia en comptes de primar beques per bons expedients acadèmics i fomentar la seva formació decideixin becar amb 400€ mensuals a aquells que varen deixar els seus estudis i tinguin càrregues familiars. Tot just el contrari del sistema educatiu americà “in the persuit of excellence”

Sobreconstrucció alta velocitat espanyola

 
En tema de llengua, sempre hi ha hagut arguments de la ment espanyola única per qualsevol tipus de defensa d’altres expressions lingüístiques o culturals del que en teoria hauria de ser la realitat (pluri)cultural espanyola. En èpoques de bonança, perquè ja està be així i no cal marejar a la gent,i en èpoques de crisi perquè hi han altres prioritats.
Això resumint a l’absurd en una expressió que a la mateixa vegada sintetitza la mentalitat única espanyola. Això ara no toca (de fet, no toca mai).

Parlo sense vergonya, parlo en catalàPer això sobta, potser més encara, que emmarcats en el mateix context de crisi que fa uns mesos “argumentaven” per dir que les consultes sobre la independència no tocaven en moments de crisi ja que hi han altres preocupacions (val a dir, que tant si, com no, cap tema afecta més significativament al futur de Catalunya com a comunitat de persones, que la seva independència o no de l’estat espanyol) ara en el mateix context de crisi, el primer que hagin fet sigui promoure lleis contra l’us del català.

Parlo òbviament de les Illes Balears i Aragó, que amb els seus nous presidents del Partit Popular (Jose Ramón Bauzà, i Luisa Fernandez Rudi), han permès el primer a Balears, eliminar la direcció general de política lingüística  amb l’argument de “sortir de la crisi” i “trobar llocs de feina” i la proposta de tancar TV de Mallorca o privatitzar IB3 on de moment ja no tenen lingüistes al seu servei.
Seguint amb aquest objectiu de reduir despesa, crea quelcom tant necessari a priori com la Direcció General de Caça.

La segona retallarà la llei de llengües, aprovada a desembre 2009, per tal “d’anular la normalització del català i aragonès”.  Tal com raja.
Sembla que també és primordial en aquest context de “sortir de la crisi

Mentres a València és vol imposar el model educatiu que erosiona el català, s’espanyolitza la toponímia,  o és persegueix centres culturals. Entretant, el consell d’Europa estudia la persecució del català a València.

Composició lingüística d'Europa

A la resta de l’estat, PSOE i PP només és posen d’acord en bloquejar la oficialitat del català a la UE, un cas paradigmàtic, car és la única llengua parlada per més del 25% de la població que no és oficial dins la UE  i seguim tenint 200 disposicions que imposen l’us del castellà a Catalunya.

Per què te tanta por l’@acampadabcn a la defensa del poble català?


Aquest Diumenge passat l’acampadabcn va votar finalment i acceptar el dret d’autodeterminació dels pobles, incloent el català. Després de dos setmanes d’ignorar-lo, i després d’una última setmana de guió de David Lynch, on ningú sap ben be perquè s’anava posposant el tema: diumenge, dimarts, dijous, dissabte, diumenge… on va acabar a una votació amb els 90% dels presents d’acord, però on 40 persones van decidir que s’havia d’ajornar.

Qualsevol que hagi estat algun cop a una assemblea, podrà dir que rebutjar una votació per una minoria és qualsevol menys assemblaria.

No entraré a valorar virtuts o defectes d’aquest moviment que ja hi son en altres llocs, però si que m’agradaria que algú em digues perquè aquest moviment social, de democràcia real i referent del poble tant li ha costa tenir en compte la veu del poble català.

No acceptar com a punt mínim el dret d’autodeterminació dels pobles, significa no voler que un poble escolleixi lliurement el seu futur, significa no reconèixer l’article primer de la Carta de Nacions Unides de 1945 (article que va en primera posició no per decisions arbitràries). Significa que pobles com l’amazic, el palestí, el sàharaui, Basc, Català, Escocés etc segueixin sotmesos als designis d’un altre. En el cas del nostre país, significa a més, no escoltar les veus de la manifestació més gran organitzada mai en Barcelona, amb proclama principal de independència, i significa no escoltar les veus del prop de milió de persones que van votar a les consultes.

No és factible parlar de representació del poble quan un objectiu tant massiu no és reconegut
. Simplement.

Si algú s’ha atansat a Pça.Catalunya aquests dies, segurament haurà quedat sorprès de la poca representació del català tant en cartells, manifestos o lectures.
Catalunya terra històrica d’acollida, pel seu enclau i característiques; però en un país on conviuen més de 300 llengües, com pot ser que la única llengua pròpia del país tingui tant poca representació?

Els arguments son històrics, ja que és parla de “es perquè ens entenguem tots“, “parlem de reivindicacions mundials“, “això divideix” etc
I em segueix sobtant que després de tants anys, els “ciutadans del mon” encara “no sàpiguen” que és molt fàcil dedicar-te a altres temes, quan tens un estat propi que “et fa la feina“, que defensa la teva llengua, identitat i cultura. Que no cal que lluitis per la llengua, ja que l’estat espanyol per exemple te més de 500 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, per només una del Català, referida als vins amb D.O, o que ja dedica 103milions d’euros a promocionar el castellà a l’estranger a través del Instituto Cervantes, i mentre els Catalano-parlants representem prop del 25% de la població de l’estat, els cursos de català organitzats pel Cervantes només arriven al 0.77% o un 0’3% pel basc.

Que Espanya canvia el seu discurs de “les llengües son per entendre’ns” quan va a Europa o a EUA, i llavors, malgrat tots entenem l’anglès, francès o alemany, també volen que és faci en castellà, imperant la defensa de la seva cultura.

Que si el castellà el parlen 400 milions de parlants, necessitaries 23.000 anys per parlar mitja hora en cadascú d’ells.

Que si és per entendre’ns, fem-ho amb anglès que arribaríem a més gent, més anant a una revolta global, que és la llengua vehicular per excel·lència.

Sota veus globals sempre és perden les de pobles que no poden alçar la seva veu davant altres immensos, i sempre, sempre, sempre, aquests pobles petits, tindran punts en comú però també necessitats diferents, i no podem obviàrse dins el maremàgnum global.

Com pot ser que el dret d’autodeterminació dels pobles, ho hagin recollit els mínims de l’acampada de Granada abans que els de Barcelona?
I perquè els ciutadans del mon sempre parlen en castellà? Perquè no hi ha res més espanyol que un ciutadà del mon.

El dia 22 de maig, a les 3:09, es va penjar al mur “oficial” del Facebook el següent missatge: “Recordamos a los ciudadanxs que el idioma no es el motivo de lucha de acampadabcn. Aquí se trata de difundir y llegar al máximo de personas posible, así que dejad los nacionalismos aparcados!”

Per què te tanta por a incloure els drets del país?
Per què si parlem de defensar els drets de Palestina ningú objecta? (hi ha una carpa “Palestina” a la plaça) i si ho fem de pobles espanyols si?

Pot tenir quelcom a veure coses com que el portaveu de comunicació de l’acampada és descobrís que és Francisco Garrobo, ex-militant de Ciutadans i a les anteriors llistes de UPyD?

recull de twitts de F.Garrobo 

Garrobo és el primer que parla

Twitt1
Twitt2

Twitt3
Twitt4

La Vergonya de parlar valencià. (Pel PP de València)


Veieu el vídeo i que cadascú faci les seves valoracions.