Arxiu del Bloc

Que puc fer fins al 27S?


Fernandez Diaz

  • Si penses que estem davant d’un moment històric i únic, on tenim la possibilitat de crear un país de nou, entre tots. També amb errors, però millorant el que coneixem, i podent decidir-lo juntament.
  • Si penses que és un procés transversal, on tots entrem, i decidim juntament. Esquerres i dretes, més liberals i més conservadors.
    I no podem fer un canvi global excloent els rossos, o els funcionaris.
  • Si penses que mai ens hem enfrontat a les lleis espanyoles com fins ara, sent l’únic cas amb un president amb una querella per posar les urnes sobre una qüestió cabdal.
  • Si creus que és un referèndum on només és contarà si i no. Les eleccions perquè siguin les darreres eleccions autonòmiques. I que cap alternativa unionista es presenta amb un mandat limitat de 18 mesos només per gestionar el canvi, com fa el “si”, sinó amb un programa de quatre anys de govern autonòmic.
  • Si no t’imagines que algú digués que volia la independència de Escòcia però no la votava perquè no confiava en l’Alex Salmond.
  • Si no imagines que algú que recolzés el vot a la dona, el matrimoni homosexual, la llei d’avortament (qualsevol causa que signifiqui un canvi de status quo -sense comparar fets-) però que decideix no votar-la perquè tal figura del procés no li acaba de fer el pes.
  • Si t’és igual qui estigui al davant, encara que fos Sánchez Camacho, perquè veus la independència del país com una oportunitat per construir alguna cosa nova, per decidir-ho tot, i on després escollirem (entre moltes coses i entre tots) qui ens governa i com.

Si ets d’aquests potser et preguntes què podem fer per ajudar en aquestes poques setmanes històriques que ens queden per davant. Algunes propostes:

1. Deixa el mòbil i el PC.

Ja portem un temps prudencial de xarxes socials per poder dir que, després del fulgor inicial, sabem que cap Trending Topic ha aconseguit cap canvi substancial de governació.
La majoria tenim un espectre de seguidors/amics afins a les nostres idees, així, ells no son on hem de cercar dubtes per ajudar a resoldre.
Els debats de hashtags son estèrils. Tant difícil com que un tertulià canviï d’opinió és que ho fem qualsevol de nosaltres en un d’aquests debats, on habitualment només participen posicions molt polaritzades.
La virtualitat i sensació de impunitat fan que s’acostumi a mostrar poc respecte.

Tenim els arguments. TOTS:
Econòmics, socials, democràtics. etc

Qui te dubtes és majoritàriament per desconeixement. Reconeguem que des de fora, han fet aquest procés massa llarg i cansat, i de vegades si: fa mandra.

També per por o per sentiment de pertinença.

En dos minuts un curiós resum dels arguments dels unionistes.

2. Apunta’t a omplir la Meridiana.

La millor resposta a Felipe González per dir-nos nazis (quants cops van ja?)
Apunta’t AQUI.

3. Deixeu la vostra zona de confort i aneu a cercar indecisos. Parleu-hi.

Catalanets” de bona mena, plens de por seny  i poca rauxa: El fàcil és parlar amb gent que pensa com tu i donar-se la raó mútuament. Això no porta enlloc. Sigui el tema que sigui.

Els amics, els coneguts, aquell noi de la feina, la iaia, o el sogre.

No és convèncer. Cadascú és lliure de pensar/votar el que desitgi. I tant!
És aclarir dubtes. I segur que n’hi han.
I sobretot: res de català emprenyat. Transmetem il·lusió

Que un partit (CSQEP) proposi que pactarà amb l’estat per tenir un referèndum legal on decidir-ho tot, és enganyar directament a la població.
Perquè no depèn d’ells, i perquè ja portem 30 anys provant-ho amb govern de tots els colors.
O ja ens hem oblidat dels socialistes dient “nos hemos cepillao el estatut“?

Votar el que un vulgui és lícit; el que no se fins a quin punt ho és que sigui enganyat i pensant de bona fe que vol altra cosa.

4. Col·labora amb Òmnium, Súmate, Junts pel si etc

Mai tindrem suficients mans o cervells. Davant tenim un estat de ple dret amb totes les seves mediàtiques i de creació de por.

Òmnium Cultural
Súmate
Junts pel Si
ANC
Ara és l’hora

Informa’t dels seus actes i convida a assistir a algun amic. No creus que davant un acte tant cabdal potser hauries d’escoltar de viva veu el que han de dir?
Has anat mai a un acte polític? Potser és un bon moment per tatxar de les coses a fer en la vida!

5. Fes-te candidat per arribar a l’objectiu de 100.000.

Perquè aquí som tots. No va de ningú ni de cap partit.

Fes-te candidat AQUÍ.

6. Busqueu notícies del estat desastre del que volem sortir, i deixeu-les a les bústies de veïns.

O pengeu-les, doneu-les pel carrer. Que la informació arribi a la gent.
Planifiqueu-vos i cada setmana deixeu una o dues.

Aquest perfils en van plens.

Twitter de Sumate
Twitter de Colonos 
Cercle Català de negocis
El clauer (Claus i dubtes sobre la independència de Catalunya)
Col·lectiu Wilson (Economistes i Catedràtics)
Arguments de Isona Passola (Youtube)

Però aquí us deixo també d’altres:

The Economist recomana al govern español que deixi votar a Catalunya.

España denega l’entrega a Argentina dels ex-ministres acusats de crims franquistes

Una Catalunya independent tindria uns guanys nets de 13.600 milions.

Suso del Toro: “Premio nacional de Narrativa” o una opinió diferent en España.

La Constitució portuguesa i la del Brasil inclouen el dret d’autodeterminació. 

Renfe utilitza models d’AVE del 1992 remodelats per als trajectes al sud de França

Trujillo. “¿Para que sirve saber catalán? “

“Perles” de Rajoy


El PP destruye el registro de entradas a Génova 13 que le pidió el juez Ruz

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició

La Fiscalía (actuando como defensa) pide al juez la “inmediata” excarcelación de Miguel Blesa (separación de poderes inexistente)

El PP demana a la Real Academia Española que deixi de considerar el valencià una varietat del català

Camacho pacta con Método 3 y renuncia a que se investigue quién la espió a cambio de 80.000€

Margallo diu que les paraules de Cameron sobre el dret a decidir no són vàlides per a Espanya

Estrafolaris despeses del govern Espanyol. Coses del BOE

La Falacia de la Deuda Heredada

Mentides contra Catalunya

“Dios está en el Congreso”

Interior envía al hijo de Tejero (destituido por celebrar el golpe del 23F) al Consejo de la Guardia Civil

Anuncis

Que transmeten els cartells electorals per combatre la desafecció política?


La credibilitat política està pels terres, arribant a ser “els polítics”, la tercera preocupació dels ciutadans, després de l’atur i la crisi econòmica.

Sempre he defensat que bona part d’aquesta desafecció és principalment responsabilitat de la pròpia gent, doncs si be és cert que el sistema és totalment pervers, on “els més grans” tenen més mitjans, i la informació arriba subjectivada, filtrada i a base de frases a cop de populisme (alguns més que d’altres) no deixa de ser cert, que en aquesta anomenada societat 2.0 on tens la informació de qualsevol punt del mon a cop de click, no tens excuses per no estar informat.
Tindràs barreres, i sí,  és injust, però pots trobar-la. I queixar-se sense saber el nom de tres consellers de govern, és com a mínim, tendenciós.

Però, per uns (o molts) mentre tinguin la paella del diumenge, o el partit de futbol (parla un soci), o el disc del teu nou artista, o els xous tertulians de la TV etc, no faran res per informar-se, i només és queixaran quan alguna cosa els hi vagi en contra; posant als mateix sac a tots els partits, tant parlamentaris com no (recordem que a les últimes catalanes és presentaren vora 50 candidatures). Algunes, de noves, com Regrupament, que recollia bona part d’aquesta desafecció sobre el tractament de la independència pels partits existents, i que malgrat aglutinar bona part de la cultura catalana i assemblees multitudinàries, no va tenir cobertura mediàtica alguna, ni al final, representació electoral.

Desafecció doncs.Que fan els partits polítics per combatrela?
Dona la sensació, de manera exògena, que parlem del que diem en marketing d’una estratègia PUSH, és a dir, no seduir al consumidor, sinó abrumar-lo amb la presència del teu producte als punts de venda, fins que de tant veure’l al final el comprin.
Abrumant bàsicament amb anuncis, com a prova els 12M€ gastats en campanya electoral catalana de 2008 i 67’7M€ a Generals 2008 (23 el PP i 22 el PSOE). Dades del Tibunal de Cuentas.

Alguns experts designen un factor per explicar l’efecte de vacunació de l’elector contra “l’anunciant”. La Reactància, deguda a un efecte saturador del mateix.
D’ahi acostumem a veure o sentir les frases tant buides de contingut com:
– buff.. polítics, tots iguals.
– son tots uns lladres.
– quina mandra!

Així, la imatge d’alguns polítics s’ha intentat vendre de manera més desacomplexada, intentant no identificar-se amb aquesta percepció més anacrònica. L’exemple més clar, és el Zapatero que apareixia més en programes nocturns que en telediaris, i que va acabar culminant amb el famós ZP.
Com intentem transmetre una il·lusió a l’electorat, en moments on els casos de corrupció estan extesos i on el que més interessa a la gent és el context de crisi actual?
Joan Navarro, que va portar durant 20 anys el disseny de la campanya electoral del PSOE, parla de comediment com a paraula clau. “Ja que en moments de crisis, passarse d’alegres o positius pot tenir un efecte rebot”

També s’argumenta que un bon cartell no dona vots, però que un error si que pot restar, i molts, d’ahi que ningú arrisqui…
Excepte els petits: cartell eleccions autonómiques 2010 CORI Carmen de Mairena

Una cita d’Albert Einstein resa: “Si cerques resultats diferents, no facis sempre el mateix”
Mirem els cartells que és presenten a aquestes municipals de Diumenge i pensem si hi ha alguna formació que il·lusioni al seu públic.

cartell eleccions municipals 2011 Barcelona Hereu PSC

alcalde de les persones

cartell eleccions municipals 2011 Barcelona Portabella

cartell eleccions municipals 2011 Barcelona Alberto PP

Cartell Municipal Gomà retallades

cartell eleccions municipals 2011 Barcelona CUP Xavi Monge

cartell eleccions municipals 2011 Barcelona Santiago Espot Solidaritat

Excepte les CUP que agradarà o no, peró és diferent de l’estil de la resta. Ha canviat gaire des d’aquest de 1999?

cartell eleccions 1999 Maragall

o les generals de 1982?

cartell eleccions generals 1982 CIU Miquel Rocacartell eleccions generals 1982 PSOE Felipe Gonzálezcartell eleccions generals 1982 Alianza Popular Fraga