Arxiu del Bloc

Perquè t’estan enganyant amb la fal·làcia dels diners destinats a les TV públiques (en 3′)


Que cierren las TV públicas! Con ese dinero…

Sempre que sento aquesta frase, primer penso en parafrasejar a Patrick Jane:

“Aquesta postura ètica és insostenible fins i tot per per a un lladregot com tu. Totes les societats modernes tenen mitjans de informació públics, és com dir a la merda el transport públic

I segon em pregunto per què no pensem el mateix amb els diners que destinem a Educació Pública? O sanitat Pública?

No podem qüestionar una TV pública per se.
Sí podem fer-ho si la qualitat que dóna és baixa o no es correspon amb els diners que s’hi estan destinant.

 

cagades TV publiques Paris

 

Els trists  fets ocorreguts a Paris han demostrat les ignominioses vergonyes de la majoria de mitjans privats. Així com també d’algun de públic que sembla no tenir un bon model de gestió.

selfie-de-carlos-herrera-en-paris

 

A més del irrespectuós “selfie” de Carlos Herrera davant el lloc dels atemptats o l’inexistent minut de silenci d’Ana rosa Quintana.
Per definició una TV privada busca audiència perquè busca diners, això, resumint molt implica productes de consum fàcil, escàs rigor periodístic o de correcció (que alenteix processos), sous baixos i baixa qualificació en treballadors no visibles (però bàsics), sous molt alts en els mediàtics front-man, i per suposat zero programes instructius.

Perquè per definició l’ensenyament avorreix a la majoria, i fer-lo atraient i divertit costa una gran quantitat d’enginy i temps (per desenvolupar) que és podrien destinar a fer programa de consum ràpid.

Si no defenses la radiodifusió pública, llavors no vinguis plorant després quan la millor cobertura informativa que puguis aconseguir és la de Tele 5.

TCMS atentados paris

Show must go on?

 

Aquest problema i paradoxa no és únic del nostre país, sinó que es dóna en molts altres països. Encapçalats ara mateix per Anglaterra, amb una campanya en defensa de la BBC i EUA per les contínues controvèrsies de la ultradretana FOX.

Our BBC isn’t perfect. But with other parts of the media controlled by the Murdochs and corporate interests, an independent BBC is vital.

 

 

 

Rajoy vs Cameron: Diferències en el discurs.


Sense qualificar ambdós vídeos, trobem les set diferències en els discursos dels dos caps d’Estat (més enllà de les diferències en la dicció) referent als processos d’independència que estan vivint.

Quiero decirles con toda claridad, que esa consulta no se va a celebrar. Es inconstitucional y no se va a celebrar.
Esa iniciativa choca frontalmente con el fundamento mismo de la consitución que es la indisoluble unidad de la nación española.

El gobierno que presido, no puede ni autorizar ni negociar sobre algo que es propiedad de todos los españoles“.

The best place to be is in Scotland, listening to people, talking to people. […] But one thing I’m sure we all say, is that is a matter of people in Scotland to decide, but we want you to stay”.

“El millor lloc on ser-hi (ara mateix) és Escòcia: escoltar la gent, parlar amb la gent. […] Però una cosa estic segur que tots acordem, i és que és una qüestió única dels escocesos el decidir, no obstant, nosaltres volem que us quedeu”.

Els mitjans centrals però, al escoltar el paral·lelisme han sortit a desprestigiar i insultar a David Cameron.

  • Carlos Herrera de Onda Cero, el tatxa d’irresponsable i el denigra calificant-lo com Cameron de la Isla.
  • L’exdirector del diari ABC José Antonio Zarzalejos, en una mateixa línia, titlla el referèndum de “nyap polític que passarà a la història”, i reclama que el 19 de novembre el primer ministre britànic presenti la seva dimissió, sigui quin sigui el resultat escocès.
  • L’adjunt al director de l’ABC, qualifica com “conjunt d’errors” de Cameron a l’hora d’autoritzar el referèndum i, també en demana la dimissió sí o sí.

 

Potser cal recordar el diàleg entre els dos màxims mandataris, on a la pregunta sobre la situació espanyola per part del Primer Ministre Britànic (en plena crisi, finals de 2012);  Rajoy contestava un enigmàtic:  “It’s very difficult todo esto”