Arxiu del Bloc

És la querella del President Mas un encert del Govern espanyol?


Imatge ficció de ARV

  • Premissa:

Hi ha una bossa important de votants a Catalunya que no llegeixen els diaris ni s’informen per mitjans més enllà que les (podríem anomenar) “TV estatals privades d’oci“: Cuatro, T5, 6a i A3 .

No entrarem en els motius ni en valoracions del fet.
A aquesta gent s’ha dirigit (i és dirigeix amb aquesta nova querella) el govern espanyol, sabedor que no hi ha cap argument que defensi la seva postura de pertinença objectivament, més enllà de sentiments (legítims i que mai és perdran visquis on visquis).

  • Com ho han fet fet en la Campanya del 27S?

En base a pors, i sense cap fonament ni projecte. Cert. Només en un dia van mentir sobre tot això:

Recordem la premissa. Ho han fet prou be.

Han sigut capaços de girar la campanya de Junts pel Si, que havia d’estar basada en optimisme i on s’havia d’explicar tot el que és pot crear de zero, en una campanya només on rebatre mentides i atacs.
Un “NO” apel·lant al sentiment històric o afinitat per triar una o altra opció.

No critico la postura de Junts Pel Si. És difícil vendre el teu producte quan la competència en el seu total és dedica a criticar-te.
Si algú ha vist un debat o algunes intervencions, era difícil trobar una frase sense la paraula “Mas” (ja que el reduccionisme és més fàcil d’argumentar).

Fins i tot la nit electoral, un PP amb una davallada espectacular és mostrava content en base a seguir atacant Junts pel Si.

Algunes escletxes han vingut pel propi govern, al tractar alguns temes de manera tant barroera i infantil que fins i tot el President del govern no podia ni defensar, creant un dels vídeos més mítics de la història recent.

  • Com continua la campanya post 27S i pensant en Generals?

Seguim la campanya i veiem que dos dies després, el Tribunal Constitucionals cita a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per “posar les urnes” el 9N en aquell referèndum/consulta plebiscitària que ja el TC va declarar il·legal.

portada razon 26-09-2015
Un cop coneixem la querella del TC, podem fer una història dels fets, i veurem que no ho han fet tant malament (pensant al públic al que van). De fet, opino que ho estan fent prou be.

Aquest grup no coneix la portada de la Razón del dia 26, que avança un cop més filtracions entre el govern i el diari ultra-dretà (que ja ha utilitzat en diverses ocasions segons la seva conveniència).

Tampoc coneix les declaracions de la vice-presidenta del Govern, Sáez de Santamaría, on deia que “la justícia no entén de dates electorals“, i que si és va tornar a inspeccionar la seu de CDC després de 10 anys de investigacions (sense cap resultat provat) a menys d’un mes de les eleccions era per casualitat.

El que ja és més difícil d’explicar és que hi haguessin mitjans presents abans que la mateixa policia, com denunciaven diversos periodistes a Jordi Évole de la Sexta. Aquest fet però, segurament tampoc el coneix aquest grup de votants.

Aquesta justificació de Sáez de Santamaría, malgrat ser complicada de creure, podria ser certa, no perquè en les tres darreres eleccions hi hagut filtracions o escenes policials amb les càmeres presents, sinó perquè dos setmanes després el ministre de Justícia en persona reconeix (sense adonar-se’n) que hi ha vinculació directa entre el poder legislatiu i el judicial, quan argumenta que no el van incausar abans de les eleccions abans del 27S per no afectar les eleccions:

ya que eso tal vez hubiese alentado más a los catalanes que tanto queremos.

Però això tampoc ho sabrà aquest grup de votants.

L’únic que sabrà aquest grup de votants, és que el 15 d’Octubre (que per casualitat coincideix amb el 75é aniversari del afusellament de LLuis Companys), quan vegin les notícies de la Sexta, Antena 3, de Cuatro, Al Rojo Vivo, Espejo Público, La6noche, (i demés programes i canals que a Catalunya no arriben perquè estem adoctrinats –sic-) veuran un titular que acompanyarà a les imatges:

Artur Mas comparece para declarar sobre el presunto delito de malversación de fondos.

Òbviament, no indicaran que la malversació de fons és destinar un ínfim pressupost de la Generalitat a crear aquelles urnes de cartró -de les que tant és reien des de la capital-. Una demanda que d’acord o no, ha demanat molt bona part del poble, amb la única finalitat de saber per fi, que podíem aclarir sobre el tema cabdal dels darrers anys. Per votar al fi i al cap. Una imputació per votar.corrupció a catalunya

I així, és seguirà engrossint la imatge d’una Catalunya corrupta –malgrat tenir només el 2% dels casos de corrupció de l’estat Espanyol– i un govern que on malgrat totes les sentències sobre el famós 3% no han arribat a cap resultat, ja s’atribueix com a veritat de facto.

No sortirà però que la casa del ambaixador de Rabat va costar 6 milions d’euros, que l’exèrcit espanyol és va gastar 5M en gavardines.

Això és troba al BOE. Publicació de màxima audiència.

Que buen estoque maestro.

Anuncis

Que puc fer fins al 27S?


Fernandez Diaz

  • Si penses que estem davant d’un moment històric i únic, on tenim la possibilitat de crear un país de nou, entre tots. També amb errors, però millorant el que coneixem, i podent decidir-lo juntament.
  • Si penses que és un procés transversal, on tots entrem, i decidim juntament. Esquerres i dretes, més liberals i més conservadors.
    I no podem fer un canvi global excloent els rossos, o els funcionaris.
  • Si penses que mai ens hem enfrontat a les lleis espanyoles com fins ara, sent l’únic cas amb un president amb una querella per posar les urnes sobre una qüestió cabdal.
  • Si creus que és un referèndum on només és contarà si i no. Les eleccions perquè siguin les darreres eleccions autonòmiques. I que cap alternativa unionista es presenta amb un mandat limitat de 18 mesos només per gestionar el canvi, com fa el “si”, sinó amb un programa de quatre anys de govern autonòmic.
  • Si no t’imagines que algú digués que volia la independència de Escòcia però no la votava perquè no confiava en l’Alex Salmond.
  • Si no imagines que algú que recolzés el vot a la dona, el matrimoni homosexual, la llei d’avortament (qualsevol causa que signifiqui un canvi de status quo -sense comparar fets-) però que decideix no votar-la perquè tal figura del procés no li acaba de fer el pes.
  • Si t’és igual qui estigui al davant, encara que fos Sánchez Camacho, perquè veus la independència del país com una oportunitat per construir alguna cosa nova, per decidir-ho tot, i on després escollirem (entre moltes coses i entre tots) qui ens governa i com.

Si ets d’aquests potser et preguntes què podem fer per ajudar en aquestes poques setmanes històriques que ens queden per davant. Algunes propostes:

1. Deixa el mòbil i el PC.

Ja portem un temps prudencial de xarxes socials per poder dir que, després del fulgor inicial, sabem que cap Trending Topic ha aconseguit cap canvi substancial de governació.
La majoria tenim un espectre de seguidors/amics afins a les nostres idees, així, ells no son on hem de cercar dubtes per ajudar a resoldre.
Els debats de hashtags son estèrils. Tant difícil com que un tertulià canviï d’opinió és que ho fem qualsevol de nosaltres en un d’aquests debats, on habitualment només participen posicions molt polaritzades.
La virtualitat i sensació de impunitat fan que s’acostumi a mostrar poc respecte.

Tenim els arguments. TOTS:
Econòmics, socials, democràtics. etc

Qui te dubtes és majoritàriament per desconeixement. Reconeguem que des de fora, han fet aquest procés massa llarg i cansat, i de vegades si: fa mandra.

També per por o per sentiment de pertinença.

En dos minuts un curiós resum dels arguments dels unionistes.

2. Apunta’t a omplir la Meridiana.

La millor resposta a Felipe González per dir-nos nazis (quants cops van ja?)
Apunta’t AQUI.

3. Deixeu la vostra zona de confort i aneu a cercar indecisos. Parleu-hi.

Catalanets” de bona mena, plens de por seny  i poca rauxa: El fàcil és parlar amb gent que pensa com tu i donar-se la raó mútuament. Això no porta enlloc. Sigui el tema que sigui.

Els amics, els coneguts, aquell noi de la feina, la iaia, o el sogre.

No és convèncer. Cadascú és lliure de pensar/votar el que desitgi. I tant!
És aclarir dubtes. I segur que n’hi han.
I sobretot: res de català emprenyat. Transmetem il·lusió

Que un partit (CSQEP) proposi que pactarà amb l’estat per tenir un referèndum legal on decidir-ho tot, és enganyar directament a la població.
Perquè no depèn d’ells, i perquè ja portem 30 anys provant-ho amb govern de tots els colors.
O ja ens hem oblidat dels socialistes dient “nos hemos cepillao el estatut“?

Votar el que un vulgui és lícit; el que no se fins a quin punt ho és que sigui enganyat i pensant de bona fe que vol altra cosa.

4. Col·labora amb Òmnium, Súmate, Junts pel si etc

Mai tindrem suficients mans o cervells. Davant tenim un estat de ple dret amb totes les seves mediàtiques i de creació de por.

Òmnium Cultural
Súmate
Junts pel Si
ANC
Ara és l’hora

Informa’t dels seus actes i convida a assistir a algun amic. No creus que davant un acte tant cabdal potser hauries d’escoltar de viva veu el que han de dir?
Has anat mai a un acte polític? Potser és un bon moment per tatxar de les coses a fer en la vida!

5. Fes-te candidat per arribar a l’objectiu de 100.000.

Perquè aquí som tots. No va de ningú ni de cap partit.

Fes-te candidat AQUÍ.

6. Busqueu notícies del estat desastre del que volem sortir, i deixeu-les a les bústies de veïns.

O pengeu-les, doneu-les pel carrer. Que la informació arribi a la gent.
Planifiqueu-vos i cada setmana deixeu una o dues.

Aquest perfils en van plens.

Twitter de Sumate
Twitter de Colonos 
Cercle Català de negocis
El clauer (Claus i dubtes sobre la independència de Catalunya)
Col·lectiu Wilson (Economistes i Catedràtics)
Arguments de Isona Passola (Youtube)

Però aquí us deixo també d’altres:

The Economist recomana al govern español que deixi votar a Catalunya.

España denega l’entrega a Argentina dels ex-ministres acusats de crims franquistes

Una Catalunya independent tindria uns guanys nets de 13.600 milions.

Suso del Toro: “Premio nacional de Narrativa” o una opinió diferent en España.

La Constitució portuguesa i la del Brasil inclouen el dret d’autodeterminació. 

Renfe utilitza models d’AVE del 1992 remodelats per als trajectes al sud de França

Trujillo. “¿Para que sirve saber catalán? “

“Perles” de Rajoy


El PP destruye el registro de entradas a Génova 13 que le pidió el juez Ruz

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició

La Fiscalía (actuando como defensa) pide al juez la “inmediata” excarcelación de Miguel Blesa (separación de poderes inexistente)

El PP demana a la Real Academia Española que deixi de considerar el valencià una varietat del català

Camacho pacta con Método 3 y renuncia a que se investigue quién la espió a cambio de 80.000€

Margallo diu que les paraules de Cameron sobre el dret a decidir no són vàlides per a Espanya

Estrafolaris despeses del govern Espanyol. Coses del BOE

La Falacia de la Deuda Heredada

Mentides contra Catalunya

“Dios está en el Congreso”

Interior envía al hijo de Tejero (destituido por celebrar el golpe del 23F) al Consejo de la Guardia Civil