Arxiu del Bloc

Perquè t’estan enganyant amb la fal·làcia dels diners destinats a les TV públiques (en 3′)


Que cierren las TV públicas! Con ese dinero…

Sempre que sento aquesta frase, primer penso en parafrasejar a Patrick Jane:

“Aquesta postura ètica és insostenible fins i tot per per a un lladregot com tu. Totes les societats modernes tenen mitjans de informació públics, és com dir a la merda el transport públic

I segon em pregunto per què no pensem el mateix amb els diners que destinem a Educació Pública? O sanitat Pública?

No podem qüestionar una TV pública per se.
Sí podem fer-ho si la qualitat que dóna és baixa o no es correspon amb els diners que s’hi estan destinant.

 

cagades TV publiques Paris

 

Els trists  fets ocorreguts a Paris han demostrat les ignominioses vergonyes de la majoria de mitjans privats. Així com també d’algun de públic que sembla no tenir un bon model de gestió.

selfie-de-carlos-herrera-en-paris

 

A més del irrespectuós “selfie” de Carlos Herrera davant el lloc dels atemptats o l’inexistent minut de silenci d’Ana rosa Quintana.
Per definició una TV privada busca audiència perquè busca diners, això, resumint molt implica productes de consum fàcil, escàs rigor periodístic o de correcció (que alenteix processos), sous baixos i baixa qualificació en treballadors no visibles (però bàsics), sous molt alts en els mediàtics front-man, i per suposat zero programes instructius.

Perquè per definició l’ensenyament avorreix a la majoria, i fer-lo atraient i divertit costa una gran quantitat d’enginy i temps (per desenvolupar) que és podrien destinar a fer programa de consum ràpid.

Si no defenses la radiodifusió pública, llavors no vinguis plorant després quan la millor cobertura informativa que puguis aconseguir és la de Tele 5.

TCMS atentados paris

Show must go on?

 

Aquest problema i paradoxa no és únic del nostre país, sinó que es dóna en molts altres països. Encapçalats ara mateix per Anglaterra, amb una campanya en defensa de la BBC i EUA per les contínues controvèrsies de la ultradretana FOX.

Our BBC isn’t perfect. But with other parts of the media controlled by the Murdochs and corporate interests, an independent BBC is vital.

 

 

 

Anuncis

És la querella del President Mas un encert del Govern espanyol?


Imatge ficció de ARV

  • Premissa:

Hi ha una bossa important de votants a Catalunya que no llegeixen els diaris ni s’informen per mitjans més enllà que les (podríem anomenar) “TV estatals privades d’oci“: Cuatro, T5, 6a i A3 .

No entrarem en els motius ni en valoracions del fet.
A aquesta gent s’ha dirigit (i és dirigeix amb aquesta nova querella) el govern espanyol, sabedor que no hi ha cap argument que defensi la seva postura de pertinença objectivament, més enllà de sentiments (legítims i que mai és perdran visquis on visquis).

  • Com ho han fet fet en la Campanya del 27S?

En base a pors, i sense cap fonament ni projecte. Cert. Només en un dia van mentir sobre tot això:

Recordem la premissa. Ho han fet prou be.

Han sigut capaços de girar la campanya de Junts pel Si, que havia d’estar basada en optimisme i on s’havia d’explicar tot el que és pot crear de zero, en una campanya només on rebatre mentides i atacs.
Un “NO” apel·lant al sentiment històric o afinitat per triar una o altra opció.

No critico la postura de Junts Pel Si. És difícil vendre el teu producte quan la competència en el seu total és dedica a criticar-te.
Si algú ha vist un debat o algunes intervencions, era difícil trobar una frase sense la paraula “Mas” (ja que el reduccionisme és més fàcil d’argumentar).

Fins i tot la nit electoral, un PP amb una davallada espectacular és mostrava content en base a seguir atacant Junts pel Si.

Algunes escletxes han vingut pel propi govern, al tractar alguns temes de manera tant barroera i infantil que fins i tot el President del govern no podia ni defensar, creant un dels vídeos més mítics de la història recent.

  • Com continua la campanya post 27S i pensant en Generals?

Seguim la campanya i veiem que dos dies després, el Tribunal Constitucionals cita a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per “posar les urnes” el 9N en aquell referèndum/consulta plebiscitària que ja el TC va declarar il·legal.

portada razon 26-09-2015
Un cop coneixem la querella del TC, podem fer una història dels fets, i veurem que no ho han fet tant malament (pensant al públic al que van). De fet, opino que ho estan fent prou be.

Aquest grup no coneix la portada de la Razón del dia 26, que avança un cop més filtracions entre el govern i el diari ultra-dretà (que ja ha utilitzat en diverses ocasions segons la seva conveniència).

Tampoc coneix les declaracions de la vice-presidenta del Govern, Sáez de Santamaría, on deia que “la justícia no entén de dates electorals“, i que si és va tornar a inspeccionar la seu de CDC després de 10 anys de investigacions (sense cap resultat provat) a menys d’un mes de les eleccions era per casualitat.

El que ja és més difícil d’explicar és que hi haguessin mitjans presents abans que la mateixa policia, com denunciaven diversos periodistes a Jordi Évole de la Sexta. Aquest fet però, segurament tampoc el coneix aquest grup de votants.

Aquesta justificació de Sáez de Santamaría, malgrat ser complicada de creure, podria ser certa, no perquè en les tres darreres eleccions hi hagut filtracions o escenes policials amb les càmeres presents, sinó perquè dos setmanes després el ministre de Justícia en persona reconeix (sense adonar-se’n) que hi ha vinculació directa entre el poder legislatiu i el judicial, quan argumenta que no el van incausar abans de les eleccions abans del 27S per no afectar les eleccions:

ya que eso tal vez hubiese alentado más a los catalanes que tanto queremos.

Però això tampoc ho sabrà aquest grup de votants.

L’únic que sabrà aquest grup de votants, és que el 15 d’Octubre (que per casualitat coincideix amb el 75é aniversari del afusellament de LLuis Companys), quan vegin les notícies de la Sexta, Antena 3, de Cuatro, Al Rojo Vivo, Espejo Público, La6noche, (i demés programes i canals que a Catalunya no arriben perquè estem adoctrinats –sic-) veuran un titular que acompanyarà a les imatges:

Artur Mas comparece para declarar sobre el presunto delito de malversación de fondos.

Òbviament, no indicaran que la malversació de fons és destinar un ínfim pressupost de la Generalitat a crear aquelles urnes de cartró -de les que tant és reien des de la capital-. Una demanda que d’acord o no, ha demanat molt bona part del poble, amb la única finalitat de saber per fi, que podíem aclarir sobre el tema cabdal dels darrers anys. Per votar al fi i al cap. Una imputació per votar.corrupció a catalunya

I així, és seguirà engrossint la imatge d’una Catalunya corrupta –malgrat tenir només el 2% dels casos de corrupció de l’estat Espanyol– i un govern que on malgrat totes les sentències sobre el famós 3% no han arribat a cap resultat, ja s’atribueix com a veritat de facto.

No sortirà però que la casa del ambaixador de Rabat va costar 6 milions d’euros, que l’exèrcit espanyol és va gastar 5M en gavardines.

Això és troba al BOE. Publicació de màxima audiència.

Que buen estoque maestro.