Arxiu del Blog

Català i Empresa

Al llarg dels anys, a Catalunya ens hem trobat moltes reticències de les empreses a l’hora d’etiquetar o tenir material dels seus productes en la nostra llengua.

Aquest fet, pot venir per dos motius:

Animadversió social o política cap a la comunitat catalana per part del/s responsable/s que han de decidir en aquest tema. (és indubtable que hi ha una certa tensió en aquest camp, que no afecta a tothom, està clar)
“Deixadesa” o veure la traducció com un cost afegit.

El primer cas, no cal esplaiar-se gaire:

Malgrat hi ha poques empreses que tenen un posicionament amb certs col·lectius o tribus urbanes. (veure entrada cerveses i banderes) la majoria no tenen cap vinculació política.
Així traslladar les teves opinions personals al terreny de la marca, amb el perjudici que pot suposar, es òbviament una errada.

Respecte al segon cas:

Puc entendre perfectament que una empresa no habituada a la llengua catalana tingui reticències i mandra a l’hora de traduir-ho al català.

Amb un acte egocèntric, posant-em com exemple, també em fa mandra a mi haver de traduir material o webs al eslovac (“si és quasi com el txec, ja s’enten“), polonès o demés llengües de l’est. Més fàcil per a mi és fer-ho tot amb anglès, que “ja ens entenem tots“.

L’errada aquí ve que pensem des del punt de vista del client. I ho veiem com una tasca i un cost més a fer, quant no és més que una inversió, i una manera de apropar-se al teu públic.

Des de marketing, malgrat que de vegades intentem imposar als consumidor, hauríem d’estar pensant en que volen, satisfer les seves necessitats. I en temes de llengua, és indiferent els motius pels quals un col·lectiu parla determinada llengua. Ja sigui històrics, comprensibles o no. És un fet que no podem canviar (al menys a mig termini).

Així un client que intenti apropar-se i satisfer als seus consumidors, haurà inevitablement de parlar en la seva llengua, o donar la possibilitat com a mínim.

En uns hipòtesi simplista; en una regió on 1M persones parlin la llengua A i 5 habitants la llengua B, els costos inherents (traducció, SAT etc) no justifiquen aquesta nova llengua (parlant en criteris econòmics només).
Si fossin 100M indubtablement que si.

Així on posem el límit? 10.000 persones? 100k? 10M? 100M?

Costa entendre, com encara podem trobar empreses sense l’opció de català a la seva web, o un sistema d’atenció telefònica que t’atenguin amb la teva llengua.
Qui no ha trucat al SAT d’una operadora de mòbil, que presta negoci en Catalunya, i no l’entenien quan parlava en català degut a que el centre estava ubicat en centre-Amèrica?
Hi ha quelcom que des-incentivi més a un consumidor que la frase: “No t’entenc, pots parlar en la llengua X”

Des d’un punt de vista empresarial, el català és un nínxol molt potent.

És parlat per més de 11M de persones, una xifra similar al Suec o Búlgar, i superior al Danès, Eslovac o Finès.
Més de 5M d’aquests 11 no l’han tingut com a llengua materna.
Ocupa la 75ª posició en nombre de parlants de entre més de 6000 llengües.
És la 1ª llengua europea més apresa a Europa (amb característiques similars, la 7ª en ranking absolut) i la 22ª més traduïda del mon.
Més d’1M de persones llegeix llibres en català, 2M escolten la ràdio en català i 3’5M ho fan a la TV.
Es parlat a 4 estats (Espanya, Andorra, França, i Itàlia)
El 29% dels habitants de l’estat Espanyol resideix a zones on el català és llengua oficial.
800 anys de literatura sense interrupció: Actualment més de 12.000 títols és publiquen anualment en català, i les obres d’autors com Jaume Cabré, Albert Sánchez Pinyol, i Mercè Rodoreda s’han traduït a més de 20 llengües.
Una de les llengües més presents a internet. Ocupant la 8ª posició mundial en nombre d’us.
- Fets com ser una de les primeres versions de la Wikipedia, (abans que el castellà) i on actualment conté més de 400.000 articles (Maig’13), o tenir el primer domini lingüístic en la història de Internet atorgat per la ICANN (.cat), amb més de 65.000 dominis registrats actualment (i el segon del mon amb més creixement) constaten aquest fet.
Les més grans empreses internacionals ja operen naturalment en català, ja sigui en els seus continguts, web o interface: Google, Apple, Microsoft, Facebook, Twitter, Ryan Air, IKEA, Nokia, BlackBerry, American Airlines, Easyjet etc
Les empreses estrangeres operant a Catalunya han experimentat un creixement amb la introducció de la seva web o productes en català.
El 93% de les famílies trien el català per escolaritzar els fills menors de 8 anys a les illes Balears.
Només 4 de les 10 webs més visitades del mon no tenen versió en català.

Entre altres dades que fan difícil creure no utilitzar aquesta llengua, fixant-nos només en criteris econòmics i com a oportunitat per l’empresa. (veure informeCAT per més detall)

En les últims dies, la negativa de Granini a la retolació en català (al·legant que no compleix la normativa espanyola) ha tornat el debat amb força. L’empresa, malgrat concentrar un 30% de les seves vendes a Catalunya, és centra en un argument de legalitat (torno a dir, tant se val com sigui, el real és que el teu consumidor potencial ho parla), i ja sigui per voluntat dels seus dirigents (presumiblement el CEO: Javier Lorenzo o el Director de Marketing de Península: Patrick Vulto) per motius personals o de costos, han aconseguit un rebuig frontal per part de la comunitat catalana, amb un article de la Plataforma per la Llengua, un d’altre molt irònic d‘Empar Moliner a l’ARA i força rebombori a xarxes.

Més mostres de gestió errònia, ja que l’empresa no va calmar xarxes en un primer moment argumentant quelcom per parar el cop, sinó que des que va saltar la notícia encara no s’ha pronunciat i te el seu mur de Facebook ple de comentaris contraris.