Arxiu del Bloc

Per què el referèndum del 1O SI és legal?


ilegal voting

Davant temes tant seriosos, s’ha d’intentar ser curós en el que diem, i poder parlar amb propietat, independentment del que es pensa.
Ja no parlem dels arguments “que pone en tu DNI” o similars, sinó d’altres que la gent utilitza o creu com a reals i legals en base a la repetició sistemàtica que s’ha fet per part del Govern Espanyol.

 

Ho farem senzill:

 

  • Es il·legal.

El marc legal sobirà de l’estat espanyol (la constitució) evita qualsevol procés que divideixi l’estat. Cert. Però no restringeix qualsevol acte de consulta.
Així, realment, la consulta/referèndum no suposa cap il·legalitat, ja que ve a testar la voluntat real del poble sobre un tema concret.
Un cop realitzat, si la Generalitat iniciés un procés d’autodeterminació sabent aquesta informació, aquest representaria el conjunt actes fora de la llei espanyola.

 

  • Il·legal / just

Aquí una part que molta gent ja ha nomenat, i amb la qual no vull fer paral·lelismes ja que van ser moviments a nivell global de molta més transcendència: com era permetre el sufragi a les dones, l’abolició de l’esclavatge, adopció mono-parental, matrimoni homosexual etc.
Crec que és innegable reconèixer que lleis que en el seu moment eren legals és van lluitar per ser injustes i amb el temps han esdevingut legals.
La llei no és un marc inamovible.

Però posem-ho més a prop i comparable. També era il·legal la independència de Brasil, la de Cuba, i la de molts dels nous 21 estats que van sorgir al segle XX.
La més representativa, el referèndum il·legal del 92 d’Eslovàquia. El mateix país al 2016 presidia el consell de la UE.

I més encara, dins el nostre propi estat.
Quan a finals dels 80 molts joves varen començar moviments d’objecció de inconsciència, aquell acte en el seu moment era il·legal i estava penat.
La protesta va anar guanyant magnitud fins que el govern va acabar canviant la llei, i avui dia, difícilment algú entendria que hi anessin a la presó per aquest motiu.

 

  • Proporcionalitat de la justícia davant moviments globals

Aquest darrer punt ens duu a d’altre important. La justícia està pensada per casos “aïllats”. Casos que és surten de la norma, de la il·legalitat.
Quan la il·legalitat és converteix en una norma (o en un segment rellevant) no podem aplicar penes a tothom, ja sigui per insubmissió o per voler votar.
S’ha de revisar la llei per entendre perquè un percentatge significatiu de la població no encaixa amb ella.

 

  • Dret superior

Aquests punts fins ara, ens parlen de “justícia“, però l’estat espanyol és pot seguir emparant en la legalitat, com passa en casos empresarials on se l’han jugat a algun treballador emparant-se amb la llei (perquè ho entenguem).

L’elecció d’empresa no és casual. Quan hi ha un marc legal del que tenim dubtes que fem? Recorrem a un marc superior, ja que la legalitat de l’empresa no és la darrera ni final.

Això mateix passa amb el dret d’autodeterminació.
La legislació espanyola no el reconeix, cert, però no te potestat final sobre aquest tema, que correspon al Dret Internacional, el qual precisament és va establir per casos on una de les dues parts no col·labora, i on si es donen certes condicions (pressió de l’estat, vulneració de drets, consultes a la població amb uns mínims de participació etc) és reconeix una declaració unilateral de independència.
Fins i tot, a la Convenció de Venècia de 2016 s’estableix que si una de les dos parts fomenta l’abstenció, no és necessària una participació mínima), ja que dient-ho en paraules simples, és jugar brut.

 

Aquest darrer punt, tampoc és senzill ni s’ha de prendre pels partidaris de la independència com una llei irrefutable.
Però si ens ha de servir a parlar amb propietat, ja que si els demanem serietat als nostres representants, nosaltres no ens podem quedar en el “es il·legal” o “tiene que votar toda España“.

Anuncis

Que puc fer fins al 27S?


Fernandez Diaz

  • Si penses que estem davant d’un moment històric i únic, on tenim la possibilitat de crear un país de nou, entre tots. També amb errors, però millorant el que coneixem, i podent decidir-lo juntament.
  • Si penses que és un procés transversal, on tots entrem, i decidim juntament. Esquerres i dretes, més liberals i més conservadors.
    I no podem fer un canvi global excloent els rossos, o els funcionaris.
  • Si penses que mai ens hem enfrontat a les lleis espanyoles com fins ara, sent l’únic cas amb un president amb una querella per posar les urnes sobre una qüestió cabdal.
  • Si creus que és un referèndum on només és contarà si i no. Les eleccions perquè siguin les darreres eleccions autonòmiques. I que cap alternativa unionista es presenta amb un mandat limitat de 18 mesos només per gestionar el canvi, com fa el “si”, sinó amb un programa de quatre anys de govern autonòmic.
  • Si no t’imagines que algú digués que volia la independència de Escòcia però no la votava perquè no confiava en l’Alex Salmond.
  • Si no imagines que algú que recolzés el vot a la dona, el matrimoni homosexual, la llei d’avortament (qualsevol causa que signifiqui un canvi de status quo -sense comparar fets-) però que decideix no votar-la perquè tal figura del procés no li acaba de fer el pes.
  • Si t’és igual qui estigui al davant, encara que fos Sánchez Camacho, perquè veus la independència del país com una oportunitat per construir alguna cosa nova, per decidir-ho tot, i on després escollirem (entre moltes coses i entre tots) qui ens governa i com.

Si ets d’aquests potser et preguntes què podem fer per ajudar en aquestes poques setmanes històriques que ens queden per davant. Algunes propostes:

1. Deixa el mòbil i el PC.

Ja portem un temps prudencial de xarxes socials per poder dir que, després del fulgor inicial, sabem que cap Trending Topic ha aconseguit cap canvi substancial de governació.
La majoria tenim un espectre de seguidors/amics afins a les nostres idees, així, ells no son on hem de cercar dubtes per ajudar a resoldre.
Els debats de hashtags son estèrils. Tant difícil com que un tertulià canviï d’opinió és que ho fem qualsevol de nosaltres en un d’aquests debats, on habitualment només participen posicions molt polaritzades.
La virtualitat i sensació de impunitat fan que s’acostumi a mostrar poc respecte.

Tenim els arguments. TOTS:
Econòmics, socials, democràtics. etc

Qui te dubtes és majoritàriament per desconeixement. Reconeguem que des de fora, han fet aquest procés massa llarg i cansat, i de vegades si: fa mandra.

També per por o per sentiment de pertinença.

En dos minuts un curiós resum dels arguments dels unionistes.

2. Apunta’t a omplir la Meridiana.

La millor resposta a Felipe González per dir-nos nazis (quants cops van ja?)
Apunta’t AQUI.

3. Deixeu la vostra zona de confort i aneu a cercar indecisos. Parleu-hi.

Catalanets” de bona mena, plens de por seny  i poca rauxa: El fàcil és parlar amb gent que pensa com tu i donar-se la raó mútuament. Això no porta enlloc. Sigui el tema que sigui.

Els amics, els coneguts, aquell noi de la feina, la iaia, o el sogre.

No és convèncer. Cadascú és lliure de pensar/votar el que desitgi. I tant!
És aclarir dubtes. I segur que n’hi han.
I sobretot: res de català emprenyat. Transmetem il·lusió

Que un partit (CSQEP) proposi que pactarà amb l’estat per tenir un referèndum legal on decidir-ho tot, és enganyar directament a la població.
Perquè no depèn d’ells, i perquè ja portem 30 anys provant-ho amb govern de tots els colors.
O ja ens hem oblidat dels socialistes dient “nos hemos cepillao el estatut“?

Votar el que un vulgui és lícit; el que no se fins a quin punt ho és que sigui enganyat i pensant de bona fe que vol altra cosa.

4. Col·labora amb Òmnium, Súmate, Junts pel si etc

Mai tindrem suficients mans o cervells. Davant tenim un estat de ple dret amb totes les seves mediàtiques i de creació de por.

Òmnium Cultural
Súmate
Junts pel Si
ANC
Ara és l’hora

Informa’t dels seus actes i convida a assistir a algun amic. No creus que davant un acte tant cabdal potser hauries d’escoltar de viva veu el que han de dir?
Has anat mai a un acte polític? Potser és un bon moment per tatxar de les coses a fer en la vida!

5. Fes-te candidat per arribar a l’objectiu de 100.000.

Perquè aquí som tots. No va de ningú ni de cap partit.

Fes-te candidat AQUÍ.

6. Busqueu notícies del estat desastre del que volem sortir, i deixeu-les a les bústies de veïns.

O pengeu-les, doneu-les pel carrer. Que la informació arribi a la gent.
Planifiqueu-vos i cada setmana deixeu una o dues.

Aquest perfils en van plens.

Twitter de Sumate
Twitter de Colonos 
Cercle Català de negocis
El clauer (Claus i dubtes sobre la independència de Catalunya)
Col·lectiu Wilson (Economistes i Catedràtics)
Arguments de Isona Passola (Youtube)

Però aquí us deixo també d’altres:

The Economist recomana al govern español que deixi votar a Catalunya.

España denega l’entrega a Argentina dels ex-ministres acusats de crims franquistes

Una Catalunya independent tindria uns guanys nets de 13.600 milions.

Suso del Toro: “Premio nacional de Narrativa” o una opinió diferent en España.

La Constitució portuguesa i la del Brasil inclouen el dret d’autodeterminació. 

Renfe utilitza models d’AVE del 1992 remodelats per als trajectes al sud de França

Trujillo. “¿Para que sirve saber catalán? “

“Perles” de Rajoy


El PP destruye el registro de entradas a Génova 13 que le pidió el juez Ruz

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició

La Fiscalía (actuando como defensa) pide al juez la “inmediata” excarcelación de Miguel Blesa (separación de poderes inexistente)

El PP demana a la Real Academia Española que deixi de considerar el valencià una varietat del català

Camacho pacta con Método 3 y renuncia a que se investigue quién la espió a cambio de 80.000€

Margallo diu que les paraules de Cameron sobre el dret a decidir no són vàlides per a Espanya

Estrafolaris despeses del govern Espanyol. Coses del BOE

La Falacia de la Deuda Heredada

Mentides contra Catalunya

“Dios está en el Congreso”

Interior envía al hijo de Tejero (destituido por celebrar el golpe del 23F) al Consejo de la Guardia Civil