Arxiu del Bloc

L’efecte “Duran”: Contra tot.


Sempre he cregut que Duran i Lleida és un gran comunicador; asseveració que per molts pot semblar xocant, però la crec certa. Més aviat expert en  estratègia comunicativa.

Duran TVE

Parlem d’un home amb una marcada personalitat, i pressumiblement un ego també important, que a aquestes alçades de la història no ha mostrat mai símptomes de deure-li res a ningú, ni que hagi de consultar res. Duran, el que pensa (sembla que) ho diu, i sense consultar-ho ni amb el coixí, ni amb el president del Govern.

Això que per una banda és un punt lloable d’un home de carrera política, un cert punt de franquesa comunicativa li ha valgut alguna relliscada; potser la més coneguda arran dels nervis de la consulta de Barcelona Decideix, on Duran va fer un gest lleig a la Vicepresidenta Ortega revelant el seu vot, argumentant-ho dient que ho feia perquè li donava la gana, creant un debat inclús amb Marta Ferrusola on aquesta assegurava que Duran mentia jugant-se la seva ma dreta en l’aposta i on finalment Duran va acabar demanant perdó. (Detalls en una entrada anterior)

A mi m’agrada la franquesa política, i Duran, deixant de banda declaracions homòfobes, i “complicades” respecte a immigració, s’ha cansat de repetir en molts cops que ell no veu ni sent la independència de Catalunya, des de punts tant divergents com

“Mire, yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa.”

S’ha posicionat a favor de la il·legalització de Sortu, en contra de l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes, no va anar a votar (cap opció) el 10A, menyspreà la consulta d’Arenys de Munt
Més enllà de la fal·làcia dels arguments, és un tema que hom pot estar d’acord o no. El problema ve quan darrerament l’eix independentista cada cop te més veu en l’escena política, vertebrant inclús un discurs com mai fins ara havia passat, on els partits estaven obligats a posicionar-se.

Montilla PSC nini

Duran te un bagatge massa fort d’unionisme a les seves esquenes, no ha sigut tant hàbil com Pujol que sempre va deixar una porta oberta i si ell ara és mostra partidari ningú li pot retreure res, ja que pot dir, “és que ara és el moment” (després d’un encaix constant que no ha pogut ser…)
No pot desdir-se: la seva imatge i credibilitat quedaria diluïda al no res.

Per altra banda, sembla tenir cada cop més veus crítiques dins d’Unió. Recordem que als estatuts d’Unió és parla de defensar la plena Sobiranía de Catalunya.

Batlle de Vic a al 4ª assemblea de Reagrupament

Vila d’Abadal proposa sobiranitzar Unió i retirar Duran i LLeida
Critiques Afiliats UDC
Critiques Afiliats UDC- 2

Així dins un espectre on sembla que cada cop més l’univers de vot unionista és més reduït… que fem?

Fer quelcom que “uneixi” tots els catalans, que ens ataquin i ens defensem tots plegats.
Quina és la solució?
Parlar del PER.
Vet aquí que la estratègia és meravellosa, simple, però perfecta. La reacció no ha pogut faltar, ni ha errat ni una coma de l’esperat, ja que els receptors del missatge son encara més simples que l’eina comunicativa.

Uns s’han fets els ofesos, han atacat a Catalunya;  Duran encara és més ofès (com poden dir que jo he atacat als andalusos, jo critico els seus dirigents!) altres responen amb arguments encara més demagògics que el de Duran (parlar de Consells Comarcals, quan un tema -el paga l’estat, és a dir tots- i l’altre la Generalitat). Els diaris que frisen quan veuen titulars potents li donen voltes i voltes, d’ahi debats simplistes. I la roda gira:

Mani 10J aérea Passeig de Gràcia

 
De moment Duran ha aconseguit que no és parli de cap a on va aquesta transició nacional, en que ha quedat i que recull l’aspecte polític d’una demanda ciutadana com el 10A, el 10J, o enquestes on la intenció de vot ja és favorable a un SI a la independència, o com podem obviar que el destinat al pressupost de cultura representa 5 dies d’espoli fiscal.

 
O potser el que és més important seguint l’argument de Duran. Si veu una perversió en el subsidi agrari (que possiblement tingui raó), com és que amb 7 anys al Congres espanyol no ho ha denunciat ni un cop?

Com a estratègia; perfecta: Simple, i efectiva.

Anuncis

CiU: “Vostès tenen un problema…” i es diu comunicació.


Hi ha un tema que els partits polítics tendeixen a oblidar, o potser no saben aplicar correctament: Un, no és el que és, sinó el que els demés pensen que és.

Així, per molt bona feina que pogués fer un partit al poder, si l’oposició sap treure un missatge populista que cala en la gent, i s’estén aquesta idea… malament vas.

Fet: L’any passat el tripartit va deixar el govern amb un deute de 7.500M€.
Amb la situació no bufant a favor, i sense política monetària pròpia, ni concert econòmic, dèficit fiscal de 22000M€ anuals poques coses s’ocorreixen que retallar en alguns punts.

Ja veiem que la gent no vol, MAI, que se li treguin beneficis/drets, ni en sanitat, ni educació, ni funcionaris. Tant se val l’opció de quadrar o no números, com pagar deutes etc.  (punt apart on veure que  la societat catalana que abans presumia de seriosa , s´ha espanyolitzat i ara el que triomfa es el populisme mes cridaner i insolvent)

Però… Creiem que en 100 dies de Govern, sigui quin sigui el color, un govern és culpable de la situació econòmica?
Per què és retallen despeses?
– Perquè pensen que els donarà vots cap a municipals?
– Per què volen fotre a l’electorat?
– Per què s’han de fer?

Com han permès que cali la idea que és culpa dels convergents, i encara permetre als responsables d’aquesta situació que els acusin de la mateixa? Com poden ser tan beneits per donar armes als adversaris, i permetre que 2/3 dels cartells electorals tinguin la paraula retallada a l’slogan?

Si tu et quedes a l’atur i veus que has de retallar despeses? Reuneixes a tota la teva família i els anuncies que a partir d’ara ja no menjarem més canelons entre setmana, i que la carn passarà de bou a ser de pollastre i vas creant alarmisme o simplement “ho fas”?

  • Mas-Colell.
    Aquest grandíssim economista, igual d’excel·lent tècnic com nefast en la comunicació.
    Qui sap el que és el fons de competitivitat? Al país “només les doctors en economia” i poc més.La gent entén que n’hi han uns diners que se li deuen a Catalunya, no sap ben be perquè, però veuen que és així, i està pactat. L’estat és resisteix a pagar-ho dintre els terminis acordats, i malgrat tots els esforços diplomàtics que semblen seran en va; s’acaba argumentant: com a mínim deixi’ns endeutant-se més!
    Aquesta opció que en termes econòmics contraresta perfectament la falta d’uns ingressos previstos, no crec jo que acabi d’entendres del tot per part de l’electorat.
  • Perquè em dona la gana!
    Ai Duran… quines alegries ens dona.
    Tota la crispació que va crear el 10A   a Unió, i especialment a Duran, on veia que la pilota cada cop és feia més grossa, i que ni ell podia parar-la va esclatar quan finalment la vicepresidenta del mateix partit: Joana Ortega va fer cas omís a les seves senyes i va acabar votant a la consulta sobre la independència de la capital catalana.
    El Senyor Duran va acabar vulnerant el secret de vot d’una persona aliena a una cadena estatal, que ni li va ni li ve, argumentant que si havia votat, però havia estat NO.Això va aixecar un rebombori de crítiques i comentaris, a les que Duran va respondre molt intel·ligentment i en clau de partit, dient queho havia fet perquè li havia donat la gana.La pilota va seguir, amb Marta Ferrusola és jugava la ma dreta que Durant mentia i que Ortega havia votat SI.

    I on Duran finalment va acabar reconeixent que “potser” es va equivocar…

    On no hi havia d’haver més tema, els mateixos integrants del partit varen crear un… Ningú s’enrecorda que cap socialista va votar el 10A.

    Això va acabar amb un corrent de crítiques d’UDC a Duran i Lleida. Amb el punt àlgid d’una carta de Josep María Huguet, un històric militant on reconeixia que de vegades sentia vergonya de reconèixer que era d’Unió. I com a punt final, el que sembla nou referent de l’Unionista modern: Josep Mª Vila d’Abadal, amb les crítiques públiques a Duran. Recordem que el seu pare va ser un dels fundadors d’Unió, d’aquella Unió que te en els seus estatuts com objectiu aconseguir la plena sobirania de Catalunya. Fet que si atenem a qualsevol declaració de Duran, sembla que mai no ha llegit.

    El govern, coherent amb aquestes crítiques li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

  • La fada Madrina.
    Altra famosa unionista, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també va tenir un affaire amb el 10A.
    Contrària com Duran a la consulta va comentar que no votaria ja que no és podia deslligar del seu càrrec. Sabem doncs que tampoc votarà a les autonòmiques o municipals, amb coherència amb els seus arguments.Sobtà, atès de la honorabilitat per la que s’eximia de votar al tema més fonamental del poble català, veure a la Presidenta disfressada de Fada Madrina, amb vareta i capa, a la contraportada del País, amb un titular esperpèntic.
    Fada madrina contraportada del País
  • El CV.
    També hi vàrem trobar quelcom tan fàcilment evitable, com que Joana Ortega (de nou Unió Democràtica) mentís al seu CV, i no tingués la seva carrera de Psicología acabada. Quina cara posaria Mas al enterarse de la notícia un bon matí llegint la premsa?
    Molt de rebombori al seu moment, atès que per aquells moment havíem vist com un diputat alemany havia dimitit pel fet de copiar part de la seva tesis doctoral.
    Així, quin model de país volíem?Un rigorós on les faltes tenen el seu càstig, o un de país en vies de desenvolupament on tots aquests affaires no tenien repercussió alguna?El govern dels millors, un gran slogan de comunicació trontollava per falta de comunicació interna.
  • 80Km/h.
    Tant fàcil com aproparse amb una clau i canviar els panells. Una de les promeses electorals de CiU és va anar allargant en el temps per culpa d’anticiclons i problemes diversos.
    Sinó afecta al mediambient… perquè hem d’esperar a que passi l’anticicló? i si afecta.. perquè ho fem? només mida populista?
    Més armes gratuïtes pels adversaris polítics.

Amb tots aquests arguments amb poc més de 100 dies de Govern, fan veure:
Primer que n’hi han alguns que a la que veuen un micròfon els dona per parlar, sense coordinar o consultar una resposta única de partit. Aquest punt és flagrant amb el cas d’Unió Democràtica i especialment el seu líder, ja sigui per reforçar la imatge que a Unió tenen idees diferents, o reforçar la seva pròpia notorietat d’imatge allà on sigui (comunicar el vot d’Ortega a TVE?).

La falta de coordinació en comunicació, la emissió de missatges complexos o contradictoris per part del partit, no fa més que obrir escletxes a una gestió més o menys ferma que porten els convergents, i permetre atacar a la resta de partits a base de titulars, que sabem que és l’únic que compta avui en dia.

Si les marques comercials, repeteixen fins la sacietat una imatge coherent perquè se’ls atribueixi un valor o Reason Why (motiu pel que has de comprar un producte): Ariel – Més blanc impossible, Coca Cola – Felicitat, Volvo – seguretat, Volkswagen – fiabilitat, Actimel – defenses etc, perquè els partits encara no s’adonen del que costa fer arribar un missatge clar i concís al “consumidor” i segueixen un i altre cop, parlant des de diferents visions i veus, fent només que confondre a l’electorat?